Per què cada vegada més persones grans deixen de caminar per culpa d’una estenosi de canal sense saber que existeix tractament?

La malaltia, coneguda com a “síndrome de l’aparador”, obliga molts pacients a aturar-se cada pocs metres quan caminen i sovint es confon amb un procés normal de l’edat.

Madrid, 16 de juny de 2026.- Caminar uns quants carrers, aturar-se per dolor o sensació de pesadesa a les cames i reprendre la marxa després d’uns minuts de descans. Per a moltes persones grans aquesta situació forma part del seu dia a dia i acostuma a assumir-se com una conseqüència inevitable de l’edat. Tanmateix, darrere d’aquests símptomes pot trobar-se una patologia freqüent i tractable: l’estenosi de canal lumbar.

Aquesta malaltia es produeix quan el canal vertebral s’estreny progressivament i comprimeix les estructures nervioses que discorren per la columna. Com a conseqüència, apareixen dolor lumbar, formigueig, debilitat o una sensació de cansament a les cames que limita progressivament la capacitat per caminar.

“Un dels principals problemes és que molts pacients normalitzen els símptomes i retarden la consulta mèdica durant anys. Assumeixen que deixar de caminar determinades distàncies és una conseqüència lògica de l’envelliment, quan en realitat pot tractar-se d’una patologia perfectament identificable i, en molts casos, tractable”, explica el Dr. Francisco Villarejo, cap del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari La Luz, del grup Quirónsalud.

L’anomenada “síndrome de l’aparador”

La manifestació més característica de l’estenosi de canal lumbar és l’anomenada claudicació neurògena. Els pacients es veuen obligats a aturar-se cada pocs metres perquè apareix dolor, adormiment o pèrdua de força a les cames. Curiosament, aquests símptomes milloren en asseure’s o inclinar el tronc cap endavant.

“Tradicionalment es coneix com a síndrome de l’aparador perquè les persones que la pateixen solen aturar-se amb freqüència durant els seus passejos, com si estiguessin observant els aparadors de les botigues. En realitat, necessiten aturar-se perquè els símptomes els impedeixen continuar caminant”, assenyala l’especialista.

Segons el neurocirurgià, quan una persona que abans caminava amb normalitat comença a reduir progressivament les distàncies que pot recórrer sense molèsties, és recomanable fer una valoració especialitzada.

No tot és conseqüència de l’edat

Tot i que l’estenosi de canal lumbar és més freqüent a partir dels 60 anys a causa del desgast natural de la columna, els experts insisteixen que perdre autonomia funcional no s’ha de considerar una conseqüència inevitable de l’envelliment.

“Envellir no significa resignar-se a deixar de caminar. Moltes persones arriben a consulta després d’anys limitant les seves activitats, evitant viatges o reduint els seus passejos perquè creuen que no existeix cap solució. El nostre missatge és que aquests símptomes s’han d’estudiar perquè poden tenir tractament”, afirma el Dr. Villarejo.

La repercussió sobre la qualitat de vida pot ser considerable. Activitats tan quotidianes com sortir a passejar, fer la compra o viatjar poden convertir-se en un repte per a les persones que pateixen aquesta malaltia.

Cirurgies menys agressives i recuperacions més ràpides

El tractament inicial acostuma a incloure mesures conservadores com fisioteràpia, exercici adaptat, control del pes o infiltracions. Tanmateix, quan la compressió nerviosa progressa i limita significativament la mobilitat del pacient, pot ser necessària la cirurgia.

En aquest sentit, els avenços registrats durant els darrers anys han permès desenvolupar procediments cada vegada menys invasius.

“Fa anys moltes intervencions requerien cirurgies més àmplies i períodes de recuperació prolongats. Actualment disposem de tècniques mínimament invasives que permeten descomprimir les estructures nervioses preservant en major mesura l’anatomia de la columna i afavorint una recuperació més ràpida”, explica el cap de Neurocirurgia de l’Hospital Universitari La Luz.

L’objectiu principal d’aquests procediments és alleujar la compressió dels nervis i permetre que el pacient recuperi la seva capacitat funcional i autonomia.

Consultar a temps marca la diferència

Els especialistes recorden que el diagnòstic precoç és clau per evitar que la limitació funcional avanci i afecti de manera significativa la qualitat de vida.

“Quan una persona s’ha d’aturar repetidament mentre camina, nota debilitat progressiva a les cames o veu reduïda la seva autonomia, no hauria d’assumir que és una cosa normal per la seva edat. Una valoració especialitzada pot identificar-ne la causa i determinar quines opcions terapèutiques existeixen en cada cas”, conclou el Dr. Villarejo.

Perquè, encara que moltes persones ho desconeguin, deixar de caminar no sempre és una conseqüència inevitable del pas del temps.

Sobre l’Hospital Universitari La Luz

L’Hospital Universitari La Luz, del grup Quirónsalud, és un centre hospitalari de referència a Madrid, reconegut per la seva excel·lència assistencial, la seva aposta per la innovació tecnològica i el seu compromís amb la qualitat i la seguretat del pacient.

Sobre Quirónsalud

Quirónsalud és el grup de salut líder a Espanya i, juntament amb la seva matriu Fresenius-Helios, també a Europa. A més de la seva activitat a Espanya, Quirónsalud també és present a Llatinoamèrica. Conjuntament, compta amb més de 50.000 professionals en més de 180 centres sanitaris.