L’ensalada russa i els ous farcits consoliden l’ús de la maonesa a Espanya

El terme “maionesa” domina amb claredat en l’ús quotidià (66%) davant d’una minoritària “maonesa” (23%).

Helios ha dut a terme un estudi per mesurar el coneixement real que existeix sobre les arrels de la maonesa i els resultats s’han materialitzat en un treball amb el títol “Nosaltres diem maonesa”, tot i que el punt de partida de l’estudi demostra que el terme “maionesa” domina amb claredat en l’ús quotidià (66%) davant d’una minoritària “maonesa” (23%).

Helios indica que anomenar la salsa “maionesa” és, per a una gran majoria, un costum arrelat. “Un hàbit lingüístic que repeteix gairebé tota Espanya per pura inèrcia; tanmateix, és igualment vàlida la forma “maonesa”, més propera a l’etimologia (de Maó, capital de l’illa de Menorca), segons indica la Reial Acadèmia Espanyola”, afegeix.

Amb l’objectiu de conèixer i analitzar fins a quin punt s’ha difuminat la història de la recepta, ha elaborat aquest treball. La investigació assenyala que existeix una desconnexió entre el consum del producte i el coneixement de la seva història. Tot i que la maonesa és present a gairebé totes les taules, més de la meitat admet que mai havia relacionat la paraula amb la ciutat de Maó i un 60% confessa que no sap quan es va inventar.

L’informe apunta que la maonesa és la salsa més utilitzada habitualment a Espanya (62%), superant altres clàssics com el quètxup (46%). Pel que fa a la presència d’aquesta salsa en plats típics, les dades són clares: a l’ensalada russa (82%) i als ous farcits (62%). La companyia destaca que fa “un pas endavant modificant l’etiquetatge del seu producte sota la denominació original de ‘maonesa'”.