“És una ofensa per les dones”: el veto al burca arriba amb multes i controvèrsia a Lleida

Lleida impulsa una nova normativa de civisme que inclou la prohibició del burca en espais públics per reforçar la convivència i la identificació ciutadana

L’Ajuntament de Lleida ha fet un pas rellevant en l’actualització de la seva ordenança de civisme i convivència, introduint canvis significatius que afecten tant l’ús de l’espai públic com determinades conductes considerades incíviques. Entre les mesures més destacades hi ha la prohibició de portar el burca o qualsevol peça que cobreixi completament el rostre a la via pública i als edificis municipals. Aquesta decisió, que arriba després d’anys sense revisar la normativa vigent des del 2007, ha generat debat en situar-se entre la seguretat, la convivència i els drets individuals.

Nova normativa

El consistori lleidatà ha explicat que aquesta iniciativa forma part d’un paquet més ampli de mesures destinades a millorar la convivència ciutadana. Segons fonts municipals, la prohibició no es basa únicament en una qüestió estètica o cultural, sinó que respon a la necessitat de garantir que totes les persones puguin ser identificades en espais públics. Aquest aspecte, asseguren, és clau per a la seguretat i el bon funcionament dels serveis públics.

A més, des del govern local s’ha insistit que la mesura també pretén protegir els drets de les dones. Es considera que l’ús de peces que cobreixen totalment el rostre pot estar, en alguns casos, vinculat a situacions d’imposició o coacció. Per això, la normativa vol prevenir possibles contextos de desigualtat o vulnerabilitat, promovent una societat més igualitària.

Tot i això, l’ordenança contempla excepcions. Aquestes s’aplicaran en aquells contextos on l’ús de determinades vestimentes estigui justificat, com en espais religiosos o en situacions culturals específiques en què no es vulnerin drets fonamentals. D’aquesta manera, l’Ajuntament intenta equilibrar la llibertat individual amb l’interès general.

La tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea de Feminismes ha subratllat que la intenció del consistori no és aïllar ni estigmatitzar cap col·lectiu. Al contrari, ha remarcat que la normativa anirà acompanyada de polítiques socials i educatives que fomentin la integració, la igualtat d’oportunitats i l’accés als recursos públics per a totes les dones.

En aquest sentit, es posaran en marxa programes socioeducatius destinats a facilitar l’autonomia personal i la participació en la vida social. L’objectiu és evitar situacions d’exclusió i garantir que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte vital en condicions d’igualtat.

L’incompliment d’aquesta prohibició serà considerat una infracció lleu. Les sancions econòmiques oscil·laran entre els 400 i els 750 euros, segons les circumstàncies. Aquesta mesura s’emmarca dins d’un sistema sancionador més ampli que regula diverses conductes a l’espai públic.

L’actualització de l’ordenança respon també a la necessitat d’adaptar-se als canvis socials experimentats en les darreres dècades. Des de l’Ajuntament es reconeix que la ciutat ha evolucionat i que calia revisar una normativa que feia gairebé vint anys que no es modificava de manera rellevant.

Règim sancionador

El nou text legal estableix un sistema de sancions dividit en tres nivells: lleus, greus i molt greus. Les infraccions lleus inclouen comportaments com el consum d’alcohol a la via pública, acampar en espais no habilitats o circular sense la vestimenta adequada. En aquest grup també s’inclou la prohibició de cobrir completament el rostre en espais públics.

D’altra banda, les infraccions greus comporten multes que van dels 751 fins als 1.500 euros. En aquest apartat s’inclouen conductes com la reincidència en faltes lleus, l’assetjament, els insults o la revenda il·legal d’entrades o cites administratives. També es sanciona la sol·licitud de serveis sexuals a la via pública, una mesura que pretén reduir l’impacte de la prostitució al carrer.

En el nivell més alt es troben les infraccions molt greus, amb sancions que poden arribar als 3.000 euros. Aquestes inclouen actes de vandalisme, danys al patrimoni públic o privat i comportaments reiterats que afectin greument la convivència. Així mateix, s’hi incorporen els discursos d’odi i altres conductes amb un impacte social significatiu.

Reacció de les institucions i ciutatans

L’alcalde de Lleida ha destacat que durant l’últim any es van registrar més de 800 sancions relacionades amb l’incompliment de l’ordenança de civisme. Aquesta xifra representa un increment notable respecte a l’any anterior, fet que, segons el consistori, reflecteix tant un augment de les conductes incíviques com una major eficàcia en l’actuació policial.

La voluntat del govern municipal és portar aquesta proposta al ple per a la seva aprovació definitiva en els pròxims mesos. Un cop aprovada, s’implementarà conjuntament amb campanyes informatives i accions de sensibilització dirigides a la ciutadania.

El consistori insisteix que aquesta reforma no s’ha d’interpretar com una mesura aïllada, sinó com part d’una estratègia global per millorar la convivència a la ciutat. La combinació de sancions, prevenció i educació es presenta com la fórmula escollida per afrontar els reptes actuals.

En definitiva, la prohibició del burca en espais públics es converteix en un dels punts més destacats d’una normativa que busca adaptar-se als nous temps, equilibrant els drets individuals amb l’interès col·lectiu i la seguretat ciutadana.

La mesura ha desfermat un intens debat a les xarxes socials, on molts ciutadans han expressat la seva opinió. Entre els comentaris més repetits es troben frases com “És una ofensa per a les dones”, “Ningú pot anar amb passamuntanyes pel carrer. Per seguretat ciutadana la cara no pot anar tapada així” o “Aquesta cosa la veig pel carrer i em fa tremolar les cames”. Aquestes reaccions reflecteixen la divisió d’opinions però també un ampli suport a la decisió municipal.