Onze patronals empresarials i turístiques lamenten que el Pirineu no tingui “un projecte territorial clar” per al futur

ACN Puigcerdà – Onze patronals del sector empresarials i entitats vinculades a l’hostaleria i el turisme han emès un comunicat conjunt on lamenten que el Pirineu no té “un projecte territorial clar de futur” perquè, segons asseguren, s’està gestionant com a “postal”, sense una visió “ambiciosa” i una “aposta estratègica sostinguda”. Tot plegat ho han volgut fer públic a dues setmanes de l’inici dels Jocs d’Hivern 2026, que tindran lloc a Milà-Cortina d’Ampezzo i pels quals s’havia preparat inicialment la candidatura Pirineus-Barcelona, que després es volia fer optar a l’esdeveniment de l’any 2030. Sobre aquest projecte, al·leguen que, tot i reconèixer el canvi climàtic, les acumulacions de neu que hi ha actualment al Pirineu constaten que hi ha “marge”.
Les entitats signants del comunicat són l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell, la Cambra de Comerç de Lleida, la Cambra de Comerç de Girona, Càmpings de Lleida, Neu de Catalunua, la COELL, Empresariat Cerdanya, Pallars Actiu, el Gremi d’Ostalaria dera Val d’Aran, Hostaleria de Lleida i Pimec Lleida. Totes elles lamenten que Catalunya observi des de la “graderia” com es duen a terme els Jocs d’Hivern als Alps italians, que aquí es van decidir “no disputar”, asseguren, “per manca de lideratge”.

“El Pirineu no pot continuar sent la renúncia permanent”, afirmen les diferents patronals i associacions. A més, critiquen que quan un projecte situa al Pirineu al centre “tot sembla més discutible, més fràgil, més prescindible” i defensen que aquestes comarques de muntanya necessiten “projecció, inversió, relat i oportunitats”. Així, conclouen que cal anar més enllà del suport institucional “per competir en igualtat de condicions”.

Finalment, han reblat que, amb les nevades d’aquest hivern, s’han desmentit “els arguments que es van utilitzar per justificar la renúncia” als Jocs. En aquest sentit, han lamentat que mentre hi ha territoris que “utilitzen els grans esdeveniments per accelerar infraestructures, cohesió territorial i projecció internacional”, en canvi, al Pirineu s’hagi optat “per la comoditat de dir que ‘no toca'”.