L’Audiència de Lleida absol l’acusat d’agredir sexualment la seva filla discapacitada durant tretze anys

ACN Lleida – Absolt l’home de 62 anys jutjat a finals de gener a l’Audiència de Lleida acusat d’agredir sexualment la seva filla, que té una discapacitat, durant tretze anys. La sentència justifica que el relat que va oferir la víctima al judici va ser insuficient i que el tribunal no té prou proves per condemnar l’home. La víctima, de 32 anys, va relatar durant la vista tocaments de caràcter sexual per part del seu pare, però va negar que la violés, tal com va revelar fa quatre anys a un psicòleg que li feia seguiment a la fundació on viu. Per la seva banda, el processat va negar els fets i va manifestar que la seva filla “s’inventa moltes coses”. La Fiscalia li demanava 15 anys de presó per un suposat delicte continuat d’agressió sexual.
El ministeri públic sostenia que les presumptes agressions sexuals s’haurien produït entre els anys 2000 i 2013, quan la víctima tenia entre 8 i 21 anys, en diverses localitats on havia viscut amb el seu pare, com ara Lleida o Reus. 

La víctima va relatar durant la vista “molts tocaments” i “molts petons a la boca” per part del seu pare, però va assegurar que mai la va penetrar. “Jo em posava a sobre d’ell i és com si féssim l’amor”, va detallar. 

El psicòleg que feia seguiment de la noia va explicar que ella li va revelar els fets durant una trobada rutinària el setembre del 2022. “Em va explicar que el seu pare havia estat abusant d’ella sexualment amb penetració i tocaments”, va declarar. 

En la sentència, el tribunal afirma que “no ha quedat provada la comissió del delicte perquè no s’ha apreciat en la declaració de la víctima prou consistència per fonamentar una condemna de culpabilitat”. Davant els dubtes, insisteix, ha de resoldre a favor de l’acusat.

L’Audiència afegeix que el relat de la víctima va ser “absolutament deficient” pel que fa als detalls de les circumstàncies de temps o lloc. A més, subratlla que els testimonis són “mers testimonis de referència” i que manquen “elements objectius de corroboració perifèrica”.

A més, el tribunal declara nul·la la prova preconstituïda –la declaració que va fer la víctima davant professionals de Justícia– perquè no van informar-la de la possibilitat d’acollir-se al seu dret a no declarar contra el seu pare. 

De fet, en les qüestions prèvies del judici la defensa ja va impugnar la prova per aquesta raó. El tribunal ho va estimar i va acordar que la víctima prestés declaració per videoconferència des de la seu de l’EATAV.

La sentència absolutòria, que ha avançat el diari Segre, no és ferma i les parts disposen de deu dies per presentar un recurs davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).