La xarxa d’escoles associatives nord-catalanes La Bressola guanya el tretzè Premi Martí Gasull i Roig

ACN Barcelona – La xarxa d’escoles associatives nord-catalanes La Bressola ha rebut aquest dilluns el tretzè Premi Martí Gasull i Roig de Plataforma per la Llengua. Es tracta d’un guardó que reconeix persones o entitats que hagin destacat en la defensa o la promoció de la llengua catalana i que enguany també ha fet valdre la tasca de la revista de còmic ‘Cavall Fort’ i el Centre Artesà Tradicionàrius de promoció de música i cultura tradicional, els altres dos finalistes. Pel que fa al Premi a la Innovació, ha estat finalment pel canal de difusió de contingut audiovisual per aprendre la llengua Easy Catalan. En el marc de la gala que s’ha celebrat a la sala Paral·lel 62 també s’ha entregat el Premi Especial del Jurat a l’activista alguerès Carlo Sechi.
La Bressola és una xarxa d’escoles associatives que té com a objectiu recuperar la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Inspirada en les SEASKA, la primera escola va obrir portes l’any 1976 amb tan sols 7 alumnes. Avui dia, compta amb set escoles d’educació infantil i primària i dos centres d’educació secundària, implantats en set municipis: Perpinyà, Prada, Nyils, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Pesillà de la Ribera i Canet de Rosselló.

Més d’un miler d’alumnes estudien en un sistema d’immersió lingüística. El català no és només la llengua de l’aula, sinó també del pati, la cantina, el bus de l’escola o de les sortides. Per aconseguir-ho, les classes són distribuïdes segons el concepte de la verticalitat, de manera que infants de diferents edats comparteixen la mateixa classe i les mateixes activitats.

Guillem Nivet, president de La Bressola, ha defensat el sistema d’immersió lingüística en català dels seus centres, i ha reivindicat que la immersió cal aplicar-la bé. “El que fem no és ensenyar català, no som una escola de llengua, sinó una escola de país perquè la llengua sense nació no val res”, ha assegurat, “vull animar-vos a recordar que la immersió sense construcció nacional no funciona i no anirà enlloc”.

Nivet ha explicat que el suport popular ha permès estabilitzar la situació econòmica de La Bressola, però també ha avisat que no n’hi ha prou: “el projecte no podrà continuar si no aconseguim el suport de les institucions, especialment les de l’estat francès”.

Els Premis Martí Gasull i Roig

Els Premis Martí Gasull i Roig són una iniciativa de Plataforma per la Llengua per reconèixer la trajectòria i les accions de persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana arreu del domini lingüístic o en l’àmbit internacional. Els guardons neixen el 2013 amb l’objectiu d’homenatjar la figura de Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de l’entitat i un gran defensor de la llengua catalana que va morir en una allau a l’Himàlaia el setembre del 2012.

Després de la deliberació del jurat entre les propostes rebudes es va obrir un període de votació popular perquè la gent escollís el mereixedor del guardó. Plataforma per la Llengua va tancar el divendres 6 de febrer el termini per decidir el guanyador del Premi Martí Gasull i Roig, dotat amb 3.000 euros, i del Premi a la Innovació, dotat amb 2.000 euros. En la votació s’han registrat més de 2.500 vots.

Pel que fa al Premi a la Innovació, el jurat va fer una tria de tres propostes a partir de les quals hi ha hagut un procés de votació popular. El guardó vol reconèixer projectes transformadors que suposin un revulsiu per a la llengua catalana en el context actual. Els tres finalistes han estat el creador de contingut especialitzat en música en català Cat Lletres, el programa de ràdio sobre el Futbol Club Barcelona i el món del futbol ‘La Sotana’, i el canal de difusió de contingut audiovisual per aprendre la llengua Easy Catalan, que s’ha erigit com a guanyador.

Easy Catalan és un projecte nascut el 2018 que es dedica a crear contingut audiovisual per a aprenents de català. Forma part del projecte internacional Easy Languages, una xarxa d’aprenentatge d’idiomes amb presència en més de 40 llengües del món. El contingut dels seus vídeos es fonamenta en entrevistes de carrer amb parlants reals, per ensenyar la llengua a través d’un discurs autèntic i sense guió.

El portaveu del projecte, Andreu Monfà, ha reivindicat “no només mantenir el català en les converses, sinó iniciar-les totes en català”. En aquest sentit, ha recordat que és un gest “que tots podem fer, que és molt senzill i efectiu, i que pels nous parlants és molt important”. El portaveu d’Easy Catalan ha donat les gràcies als nous catalanoparlants i ha destacat que han aconseguit pràcticament no ser coneguts pels catalanoparlants i, en canvi, ser “molt coneguts entre els aprenents”. 

Homenatge a Carlo Sechi

Finalment, el jurat ha decidit lliurar el Premi Especial del Jurat a l’activista i exsíndic de l’Alguer Carlo Sechi. El guardó honorífic, que s’atorga per desena vegada, vol reconèixer la trajectòria llarga i intensa de Sechi en la promoció i defensa de la llengua catalana a l’Alguer, així com la implicació en projectes i institucions de tot el domini lingüístic.

Sechi és un dels activistes culturals històrics de la ciutat sarda: professor de música jubilat i referent del món del waterpolo, durant els anys setanta va fundar el moviment de centreesquerra Sardenya i Llibertat, grup amb el qual va ser regidor de cultura i esport al Comú de l’Alguer entre el 1984 i el 1987 i, posteriorment, síndic entre el 1994 i el 1998.

Durant el seu mandat va impulsar nombroses iniciatives per contribuir a recuperar la llengua catalana. Amb l’objectiu d’oferir ensenyament en català, va subscriure convenis de col·laboració amb diverses universitats del domini lingüístic. Paral·lelament, va treballar activament perquè l’Estat italià reconegués el català com una de les llengües del seu territori, un esforç que va culminar l’any 1999 amb l’aprovació de la llei de minories lingüístiques.

L’històric activista ha fet una crida als joves a defensar el català “amb alegria i determinació, però també amb serenitat”, i ha recordat que hi ha hagut altres moments de la història igualment durs per a la llengua. “Sardenya ha viscut sempre amb orgull ser el bressol de la comunitat de llengua i cultura catalana que és l’Alguer”, i “el fet que la llengua continuï viva també és mèrit de la gent nouvinguda de Sardenya que s’ha integrat lingüísticament”.

Finalment, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en el seu parlament, ha apel·lat a la responsabilitat de la ciutadania i de les institucions. Pel que fa a la ciutadania, ha fet una crida “a parlar sempre en català amb tothom, i a afegir-se al repte dels vint-i-un dies parlant en català”. Respecte a les administracions, ha exigit a totes “que actuïn” per la llengua.