USTEC veu “insuficient” l’increment retributiu proposat per Educació i demana una reunió amb Illa

ACN Barcelona – El sindicat educatiu USTEC considera que la proposta del Departament d’Educació d’incrementar en 4 anys uns 1.500 euros anuals les retribucions als docents és una proposta “de mínims” i “totalment insuficient”. Per això, ha demanat una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i ha advertit que “el conflicte anirà a més”. El sindicat admet que la proposta reconeix els problemes dels docents, però no compleix les seves peticions pel que fa als increments retributius, la baixada de ràtios a les aules, la desburocratització i la calendarització d’algunes mesures, ha dit el sindicat en un comunicat.
Educació proposa incrementar progressivament el complement específic que cobren els docents amb una pujada anual del 3,75% fins a arribar al 15% el 2029. Això, a la pràctica, suposaria un increment d’uns 1.500 euros d’aquí a 4 anys i beneficiaria els prop de 97.000 docents que hi ha a Catalunya. Concretament, seria una pujada de 1.480,36 euros per als de Primària i 1.513,68 per als de Secundària. La mesura tindrà un impacte econòmic important, ja que suposarà uns 300 milions d’euros més d’inversió per part del Departament.

Segons USTEC, aquesta oferta “reconeix la complexitat creixent dels centres, admet la sobrecàrrega que pateix el professorat, assumeix que cal una millora salarial, obre un calendari en matèria de ràtios i situa l’educació inclusiva com a estructural”.

Ara bé, segons el sindicat, el document “presenta problemes estructurals i és completament insuficient”. “Barreja mesures de naturalesa molt diferent, incorpora qüestions que no haurien de formar part d’un acord de millores laborals i inclou elements que ja eren obligacions legals o compromisos previs. A més, moltes mesures no incorporen memòria econòmica ni concreció pressupostària, fet que genera incertesa sobre el seu desplegament real”, afegeix.

En l’àmbit retributiu, el Departament ofereix un increment del complement específic del 15%, aplicat progressivament en quatre anys (105-108 euros mensuals segons cos), i un increment del 25% del complement de coordinació digital fins al 2030. Aquest moviment, per a USTEC, és insuficient per compensar la pèrdua acumulada de poder adquisitiu dels darrers 15 anys. La proposta queda molt lluny de la reivindicació sindical inicial –augment del 25% del salari o del 100% del complement específic– i no incorpora cap clàusula vinculada a l’IPC ni resol el deute acumulat.

A més, es vincula l’increment a noves funcions que, en gran part, el professorat ja està desenvolupant als centres. El sindicat defensa que qualsevol millora salarial ha de reconèixer la pèrdua real patida i no supeditar-se a l’assumpció de noves tasques. “No podem acceptar propostes molt inferiors a les concedides a altres treballadors públics i que ens segueix mantenint en la franja més baixa entre les retribucions del personal educatiu de la resta de comunitats de l’Estat”, afegeix.

En educació inclusiva, es planteja el desplegament progressiu dels SIEI+, la incorporació de 85 nous mestres d’Audició i Llenguatge i la creació de 300 noves figures d’atenció educativa el curs 2027-2028, així com la revisió de ràtios i dotacions dels EAP i una avaluació del model abans de finalitzar el 2027-2028. Tanmateix, no s’especifica amb prou concreció quines seran aquestes figures, ni la distribució, ni l’impacte real en plantilles. Tampoc s’estableix un calendari un augment estructural d’inversió fins al 6% del PIB. Sense personal estable, planificació i reducció efectiva de ràtios, la inclusiva no serà real, diu USTEC.

En matèria de ràtios, es fixa un objectiu progressiu de 20 alumnes a primària i 27 a 1r d’ESO fins al 2028-2029. “El calendari és lent i poc ambiciós”, diu USTEC. No s’aborda la matrícula viva ni el +10%, ni es concreta el còmput específic de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Tampoc s’especifica la reducció de ràtios en els SIEI. “Cal més ambició i acceleració del calendari: situant l’horitzó de ràtios de 15 a infantil i primària i de 20 a secundària”, demanen.

Concrecions en reducció de burocràcia i currículums

Sobre desburocratització, es proposa crear una subcomissió i elaborar un pla abans del juny de 2026. USTEC defensa que no n’hi ha prou amb comissions: “calen concrecions immediates”: unificació d’aplicatius, principi d’una dada, una sola vegada, eliminació de programacions exhaustives, derivació real de tasques administratives al PAS i simplificació dels PI.

En relació amb el currículum, es plantegen orientacions abans de finalitzar el 2026, però no s’aborda el problema específic del currículum de batxillerat. Tampoc comparteixen el manteniment de perfils i entrevistes, que continuen generant desigualtats i arbitrarietats.

Altres punts ambigus i d’obligat compliment

Pel que fa a ocupació pública i processos selectius, la proposta incorpora qüestions que responen a obligacions legals o compromisos previs, com l’execució de places pendents o el pagament de tribunals, diu USTEC. “La regulació de les compensacions per abús de temporalitat presenta requisits acumulatius molt restrictius i respon a un mandat legal estatal: no pot presentar-se com una concessió en un acord de millores. La formulació genera dubtes i possibles greuges”, diu el comunicat.

Per tot això, USTEC exigeix urgentment una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa. Aquesta reunió ja va ser sol·licitada al gener i reiterada mitjançant un correu adreçat al gabinet de Presidència el passat 3 de febrer. “Davant el contingut d’aquesta proposta i la situació de bloqueig actual”, el sindicat exigeix novament i públicament una reunió amb el president per encarrilar les negociacions directament amb la màxima autoritat del país i donar una resposta política real al conflicte educatiu obert.