Un reclús de la presó de Ponent provoca una hora de caos

Un intern del centre hauria protagonitzat un greu incident després d’agredir un altre reclús, amenaçar el personal penitenciari amb objectes punxants i enfilar-se a la teulada

Un nou episodi de violència ha alterat el funcionament del Centre Penitenciari Ponent, situat a Lleida. Segons la informació coneguda sobre el succés, un intern de 28 anys va atacar un altre reclús del mateix mòdul i, posteriorment, va amenaçar tant els funcionaris com altres presos amb diversos objectes punxants de fabricació artesanal.

Atac al mòdul

Els fets haurien començat cap a un quart de dues del migdia del dijous 30 de juliol. En aquell moment, el reclús va iniciar una agressió contra un altre intern amb qui compartia mòdul. L’atac hauria consistit en diversos cops de puny i puntades de peu, algunes de les quals dirigides al cap de la víctima.

La violència de l’agressió va generar una situació de tensió entre els presos presents i va obligar els professionals penitenciaris a intervenir. Tanmateix, quan els funcionaris van intentar acostar-se al presumpte agressor, l’home va exhibir dos objectes punxants elaborats de manera rudimentària.

Segons les dades disponibles, aquestes armes improvisades s’haurien fabricat a partir d’un mànec d’escombra manipulat. L’intern les va utilitzar per mantenir a distància totes les persones que intentaven aproximar-s’hi i va proferir amenaces de mort contra treballadors i reclusos.

La presència d’aquests objectes va dificultar l’actuació immediata dels funcionaris, que havien d’evitar que l’home causés més lesions sense posar en perill la resta de persones que es trobaven al mòdul. En aquesta mena de situacions, els responsables del centre han d’avaluar constantment el risc i actuar de manera proporcional per reduir les possibilitats d’un nou atac.

Accés a la teulada

Enmig de la tensió, dos interns que mantenien una relació d’amistat amb el reclús haurien col·laborat amb ell perquè pogués arribar fins a la teulada de la presó. Encara no s’ha detallat públicament de quina manera van superar els diferents obstacles ni quin recorregut van seguir per accedir a aquesta part de les instal·lacions.

Una vegada situat a la teulada, l’home va continuar mostrant una actitud agressiva i amenaçadora. El fet que encara portés objectes punxants va obligar els responsables del centre a extremar les precaucions, ja que qualsevol intervenció precipitada podia provocar una caiguda, una autolesió o un atac contra els professionals que intentessin reduir-lo.

L’accés a la coberta també va portar el centre penitenciari a activar el protocol previst davant d’un possible intent de fugida. Malgrat que l’intern continuava dins del perímetre de la presó, la seva posició en una zona elevada i restringida representava un risc de seguretat que no es podia ignorar.

Negociació amb l’intern

A partir d’aquell moment es va establir una negociació amb l’objectiu que abandonés voluntàriament la seva actitud, lliurés els objectes punxants i baixés de la teulada sense provocar més incidents. Aquest tipus d’intervencions requereix mantenir una comunicació constant amb la persona alterada i evitar accions que puguin incrementar-ne l’agressivitat.

Durant la negociació, el reclús va plantejar com a principal exigència ser traslladat a un altre centre penitenciari. L’home es va negar inicialment a baixar i va condicionar la seva rendició al compromís de la direcció de tramitar aquest canvi de presó.

D’acord amb el relat conegut, els responsables del centre van acabar signant un document amb el segell oficial en el qual es recollia el compromís de gestionar el trasllat. Aquesta decisió hauria tingut com a finalitat desbloquejar la situació, aconseguir que l’intern entregués les armes artesanals i evitar que l’incident acabés amb persones ferides.

El compromís escrit no implica necessàriament que el trasllat es produeixi de manera automàtica o immediata, ja que els canvis de centre penitenciari depenen de criteris administratius, regimentals i de seguretat. En qualsevol cas, la promesa va permetre avançar en la negociació i reduir progressivament la tensió.

Després d’aproximadament una hora, l’intern va comprovar que la direcció acceptava estudiar la seva petició i va decidir baixar de la teulada. Els funcionaris el van conduir posteriorment al departament destinat als presos sancionats o sotmesos a mesures de control especial.

Els dos reclusos que presumptament l’havien ajudat a arribar fins a la coberta també van ser traslladats a aquest departament. La seva conducta podria ser objecte d’un expedient disciplinari intern, independentment de qualsevol altra responsabilitat que es pugui derivar de la investigació dels fets.

La situació va afectar durant una bona estona el funcionament habitual de la presó. En episodis d’aquesta gravetat és necessari restringir moviments, reforçar la vigilància i mantenir altres interns allunyats de la zona de risc, unes mesures que poden alterar els horaris, les activitats i els serveis programats dins del centre.

També caldrà determinar l’abast de les lesions patides pel reclús agredit. Els cops al cap poden tenir conseqüències importants encara que inicialment no s’apreciïn ferides externes greus, motiu pel qual és habitual que les víctimes d’aquest tipus d’agressions siguin examinades pels serveis sanitaris.

La investigació interna haurà d’aclarir igualment com es van fabricar els objectes punxants, on s’amagaven i de quina manera l’intern va aconseguir conservar-los fins al moment de l’incident. La localització d’armes artesanals és una de les principals preocupacions dels equips de seguretat penitenciària.

Els objectes quotidians poden ser manipulats per convertir-los en eines perilloses, fet que obliga a efectuar escorcolls periòdics de cel·les, espais comuns i dependències. Aquestes inspeccions permeten retirar materials prohibits, però no sempre poden evitar que alguns presos tornin a fabricar-los.

Historial conflictiu

L’home que hauria protagonitzat els fets compleix una condemna molt elevada per diversos delictes greus. Segons la informació facilitada, es tracta d’un ciutadà espanyol de 28 anys condemnat a 33 anys i 19 mesos de presó per delictes d’assassinat, tràfic de drogues i robatori en casa habitada.

El reclús ja hauria passat per diferents centres penitenciaris de Catalunya a causa del seu comportament conflictiu. Els trasllats poden respondre a múltiples motius, com ara qüestions de seguretat, incompatibilitats amb altres presos, necessitats de tractament o dificultats per adaptar-se al règim intern d’un establiment concret.

Només una setmana abans d’aquest episodi, durant un escorcoll, els funcionaris ja li haurien intervingut un altre objecte punxant d’uns dinou centímetres. Aquesta troballa prèvia reforça la necessitat d’analitzar si les mesures de vigilància aplicades després d’aquella inspecció van ser suficients.