La pregunta és si l’autobús es consolida com a alternativa estructural o segueix sent un pedaç per a un ferrocarril que mai no funciona amb continuitat
La coincidència temporal no és menor. Mentre la Segarra celebra l’arribada d’una nova línia d’autobús que connectarà Guissona i Cervera amb 24 expedicions diàries, el tram de l’RL4 de Rodalies entre Terrassa Estació del Nord i Cervera queda tallat per obres.
La nova línia de bus és, sens dubte, una millora per a la mobilitat comarcal. Vint-i-quatre expedicions diàries representen una oferta considerable per a un territori amb poca densitat de població i històricament mal connectat. Però el context en què arriba aquesta notícia obliga a fer-se una pregunta incòmoda: estem reforçant el transport públic o estem normalitzant que el tren no funcioni?
El tren que no hi és
L’RL4 de Rodalies torna a deixar Cervera sense connexió ferroviària amb Terrassa per obres. No és la primera vegada. Tampoc serà l’última.
I mentrestant, el veí que necessita anar a Terrassa o Barcelona ha d’assumir que el tren no és una opció fiable. Que cal buscar alternatives.
L’autobús, en aquest context, deixa de ser un complement i passa a ser la solució principal. I això té conseqüències.
L’autobús com a solució estructural
La nova línia Guissona-Cervera no és un bus de substitució. És una línia regular, pensada per quedar-se. I això és positiu: millora la connexió interna de la comarca, facilita la mobilitat laboral i educativa, i ofereix una alternativa real per a qui no té cotxe.
Però també reflecteix una realitat. I això planteja un dilema de model. Estem construint una xarxa de transport públic moderna i multimodal, o estem renunciant a tenir un tren que funcioni?
La pregunta no és retòrica.
Compte amb aquesta estafa si ets de Cervera: es fan passar per la Policia per robar dades
Què es juga Cervera
Cervera és un cas paradigmàtic. Té estació de tren, però el servei és intermitent. Té connexió per carretera, però depèn de línies d’autobús que no sempre encaixen amb els horaris laborals o educatius. I té una població que necessita moure’s, però que ha après a desconfiar del transport públic.
La nova línia de bus pot ser una oportunitat per recuperar aquesta confiança. Però també pot ser un símptoma més d’un sistema que va a peces: un autobús aquí, un tall de tren allà, una promesa de millora més enllà.
El risc és que el veí acabi assumint que el transport públic a la Segarra és això: una successió de solucions provisionals que mai no acaben de tancar. I que, al final, l’única opció fiable segueixi sent el cotxe particular.
La pregunta de fons
La pregunta no és si la nova línia de bus és bona. Ho és. La pregunta és si estem construint una xarxa de transport públic coherent o estem tapant forats sense un pla de conjunt.
La Segarra necessita transport públic. I necessita que funcioni. Però també necessita saber si el tren forma part del futur o és només una infraestructura del passat que es manté per inèrcia. Perquè si és el segon, més val dir-ho clar i planificar en conseqüència.
Mentrestant, la nova línia de bus entre Guissona i Cervera és una bona notícia. Però també és un recordatori que el transport públic a la comarca segueix sent un trencaclosques incomplet. I que cada peça nova planteja la mateixa pregunta: estem construint una solució o estem ajornant un problema?
- Et Recomanem -
