Les empreses de turisme actiu de Lleida confien superar les 840.000 activitats contractades aquest any

ACN Llavorsí – El Pirineu i les Terres de Lleida comencen la nova temporada de turisme actiu, la que representa la quarantena edició, amb l’objectiu de superar les 840.000 activitats contractades i promocionar el ràfting als mercats internacionals. L’any passat es van oferir 847.926 serveis, la xifra més alta des que es tenen registres, segons les dades que recull l’estudi elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. El sector, amb 280 empreses (228 al Pirineu i 52 a les Terres de Lleida), va generar l’any passat un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros i ocupar a 1.857 persones.
La demarcació reforça enguany el seu lideratge en turisme actiu amb la celebració del 40è aniversari de les primeres baixades de ràfting pel riu Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà. Aquesta va ser una proposta pionera a l’Estat, que va impulsar i revolucionar el món del turisme actiu. Jordi Ferreny, un dels pioners del ràfting al Pallars Sobirà, ha explicat que en pocs anys es va passar de dos barques de ràfting al dia a més de setanta gestionades per una sola empresa.

Distribució de les empreses per comarques

Per comarques, el Pallars Sobirà es manté com a líder amb 64 empreses, seguit de la Val d’Aran amb 47 i el Pallars Jussà amb 32. A més a més, sis municipis tenen deu empreses o més: Vielha e Mijaran (30), Sort (16), Naut Aran (15), el Pont de Suert (13), la Seu d’Urgell (11) i la Pobla de Segur (10).

De les 280 empreses de turisme actiu que operen a la demarcació, 232 ofereixen activitats de terra, com, per exemple, trekking, senderisme, BTT o rutes a cavall. Unes altres 37 es dediquen a propostes d’aigua, com és el cas del ràfting o el descens de barrancs, mentre que les 11 restants ofereixen activitats d’aire com el parapent i el globus aerostàtic. Així mateix, les experiències de terra van concentrar l’any passat el 53,8 % de les contractacions, mentre que les d’aigua van representar el 44,5 % i les d’aire, l’1,7 %.

Més de 114 milions d’euros d’impacte econòmic

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha detallat les xifres que representa el sector i ha dit que l’any passat van generar un impacte econòmic de 114,16 milions d’euros (dels quals 34,07 milions corresponen a l’activitat mateixa i la resta procedeixen de l’allotjament i la restauració) i més de 1.857 llocs de treball (942 van ser treballadors a jornada completa, uns altres 349 van ser contractats a jornada parcial i els altres 566 van treballar com a autònoms). Això representa un increment de l’1,1 % respecte al 2024, quan l’impacte econòmic es va situar en 112,92 milions.

El president de l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà, Flòrido Dolcet, ha destacat la gran quantitat de neu que hi ha a les muntanyes, fet que es traduirà en una molt bona primavera pel que fa al cabal del riu. Dolcet ha dit que ja es nota un repunt de reserves, respecte a l’any passat, fet que augura una “molt bona primavera”.

La directora general de Turisme, Cristina Lagé, ha destacat la desestacionalització de les activitats que ofereixen les comarques de muntanya; acabant aquest diumenge la temporada d’esquí i inaugurant aquest dijous la temporada d’esports d’aventura.

Un “aventurer” de proximitat

L’estudi de la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya també recull que el perfil dels turistes que practiquen turisme actiu a les comarques de Lleida és majoritàriament català. Concretament, els visitants de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona van representar la temporada passada el 44,6 % del total de turistes que van contractar alguna activitat de turisme actiu, mentre que el de les comarques de Lleida va ser el 31,8 %.

Un 15,7 % dels visitants són de la resta de l’Estat espanyol, un altre 7,2 % són europeus i un 0,7 % són de la resta del món. L’informe apunta que aquestes dades mostren tant el predomini del mercat de proximitat com una certa diversificació amb l’increment del mercat estatal, que creix un 12,1 % respecte a la temporada 2024. El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Juan Antonio Serrano, ha dit que els esports d’aventura estan consolidats i que a partir d’ara cal intensificar la feina al mercat internacional per captar més turisme estranger.

Així mateix, l’estudi també posa de manifest que la despesa mitjana del turista que practica turisme actiu a Lleida es va situar l’any passat en 155,7 euros per dia (3,9 euros més que el 2024). Aquesta quantitat es distribueix en 57,8 euros per l’activitat, 61,2 euros per l’allotjament, 26,4 euros pels àpats i 10,3 euros per altres despeses.

Quaranta anys de ràfting

Si hi ha una activitat que és l’esport rei d’esports d’aigua al Pallars Sobirà és el ràfting. Fa 40 anys, el 1986, la Noguera Pallaresa va acollir les primeres barques i va començar així una aventura que va canviar l’oferta turística del Pallars Sobirà i que va posar Lleida al mapa del turisme actiu.

El ràfting va ser una aposta pionera a tot l’Estat i va situar la comarca com a bressol dels esports d’aventura. Els primers impulsors del ràfting van obrir camí interactuant amb les administracions, promovent la professionalització del sector i fent visible una activitat fins aleshores desconeguda.

Ara, 40 anys després, la Noguera Pallaresa s’ha consolidat com un dels millors rius d’Europa per a la pràctica d’aquest esport. El ràfting també ha ajudat a desestacionalitzar l’oferta. Un conveni amb Endesa permet regular el cabal del riu per a la pràctica d’esports aquàtics.

Per celebrar el 40è aniversari del ràfting, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i l’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà preparen diverses accions per promocionar aquest esport al mercat català i estatal. El Patronat, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme (ACT) i els Centres de Promoció Turística (CPT), promocionarà el ràfting als mercats internacionals.