Laia Badia, la dissenyadora de Lleida que transforma la moda sostenible

La dissenyadora lleidatana irromp amb força en la moda emergent amb la seva marca Caducifolium, presentada a la Fashion Week de Madrid, amb una proposta sostenible que redefineix el cicle de vida de les peces

La dissenyadora lleidatana Laia Badia ha irromput amb força en el panorama de la moda emergent després de presentar la seva marca Caducifolium en l’última edició de la Fashion Week de Madrid, celebrada diumenge passat. La seva proposta no només destaca per l’estètica, sinó també per un plantejament radicalment sostenible que qüestiona el model tradicional de la indústria tèxtil.

Graduada recentment en disseny de moda a Barcelona, Badia ha convertit el seu Treball de Final de Grau en un projecte real amb vocació transformadora. La col·lecció inicial, composta per set looks, ja apuntava maneres, però ha estat ara, després de la seva ampliació, quan ha fet el salt a una de les principals passarel·les del país.

Una moda que no genera residus

Des dels inicis, la dissenyadora ha tingut clar el seu objectiu: “Ens presentem com una alternativa al sistema de producte lineal i un inici de conversa cap al canvi”. Una declaració que resumeix l’esperit de Caducifolium, una marca que aposta per replantejar el cicle de vida de les peces.

El concepte darrere de Caducifolium trenca amb la lògica tradicional d’usar i llençar. Totes les peces estan elaborades amb materials biodegradables i dissenyades per tenir múltiples vides. Un vestit pot transformar-se en una faldilla o fins i tot en un element decoratiu, com el recobriment d’una làmpada, simplement modificant la seva forma mitjançant calor.

Aquesta versatilitat no és només una innovació estètica, sinó també una resposta directa a l’impacte ambiental del sector tèxtil. En paraules de la mateixa dissenyadora, l’objectiu és que les peces no tinguin un final com a tal, sinó que formin part d’un cicle continu. Quan ja no es poden reutilitzar més, es poden enterrar, retornant nutrients al sòl sense generar residus contaminants.

La proposta pren encara més sentit en el context actual, marcat per la urgència climàtica. La indústria de la moda és una de les més contaminants del món, i projectes com el de Badia busquen oferir alternatives reals des de l’experimentació i la creativitat.

Inspiració artística i procés artesanal

Un dels aspectes més cridaners de la col·lecció és la seva construcció a partir de mòduls circulars de nou centímetres que s’assemblen manualment. Aquesta tècnica no només aporta una estètica única, sinó que connecta amb referències artístiques i culturals diverses.

Entre elles destaca la influència de l’artista japonesa Yayoi Kusama, coneguda per l’ús obsessiu de patrons circulars com a eina terapèutica. També s’hi perceben referències a les vidrieres modernistes i al gòtic català, establint un diàleg entre passat i present.

El procés de creació del material és igualment singular. A partir d’una mescla d’aigua, glicerina i gelatina, s’obté un biomaterial que es cuina, s’aboca en motlles circulars i es deixa assecar durant una setmana. Posteriorment, cada peça s’assembla manualment per construir el teixit final. Aquest enfocament reivindica l’artesania com a element clau en la innovació.

A més, la col·lecció incorpora referències al futurisme dels anys 60, especialment a l’estètica vinculada a la cursa espacial. Tanmateix, en aquest cas, aquesta mirada cap al futur es reinterpreta des d’una perspectiva sostenible i optimista.

De lleida a madrid

La trajectòria de Laia Badia està profundament vinculada al seu origen. Nascuda i criada a Lleida, recorda amb estima el seu pas pel col·legi Sagrada Família i l’institut Josep Lladonosa, etapes que considera fonamentals en el seu desenvolupament personal. A més, l’artista va confessar que guarda un record molt especial dels professors que van marcar el seu pas per tots dos centres educatius, als quals atribueix part del seu creixement personal i creatiu.

Després de finalitzar el batxillerat, es va traslladar a Barcelona per estudiar moda, on va començar a donar forma a la idea que avui s’ha convertit en la seva marca. Fa tot just un any que va acabar els estudis, i ja ha aconseguit presentar el seu treball en espais tan rellevants com la Fashion Week de Madrid, el Museu del Disseny de Barcelona o la Fashion Revolution Week d’Euskadi.

L’experiència a la passarel·la madrilenya ha estat especialment significativa. Segons explica, “La Fashion Week ha estat una experiència brutal, un regal per a mi i per a tot l’equip”. Un reconeixement que també posa en valor el treball col·lectiu darrere del projecte.

Un projecte que neix a casa

Més enllà de les grans passarel·les, Caducifolium manté un caràcter íntim i artesanal. De fet, una part important de la col·lecció presentada a Madrid ha estat creada a la mateixa casa de la dissenyadora, concretament a la seva cuina.

Aquest detall no és menor, ja que reflecteix tant les limitacions com l’autenticitat d’un projecte emergent. L’ampliació de la col·lecció, necessària per a la seva presentació a la Fashion Week, s’ha dut a terme en aquest entorn domèstic que ara es perfila com el seu futur estudi de treball.

@laiabdia Vine amb mi a muntar el primer vestit de la meva col·lecció.🤸‍♂️👩🏻‍🔧🫧 Come with me to assemble the first dress of my collection.🤸‍♂️👩🏻‍🔧🫧#tiktokcatala #estiktokat #biomaterials #sustainability #futurefashion #slowfashion #planet ##university #barcelona #artesanal #accessibility #future ♬ Pato – Los Yolos

La dissenyadora reconeix sentir-se especialment orgullosa d’aquest procés, que combina esforç, creativitat i proximitat. A més, destaca el suport del seu equip com un pilar fonamental en aquesta etapa inicial.

Mirant cap al futur

Caducifolium no és només una col·lecció, sinó una declaració d’intencions. En un moment en què la indústria de la moda s’enfronta a crítiques creixents pel seu impacte ambiental, propostes com aquesta obren noves vies de reflexió.

La combinació d’innovació material, procés artesanal i discurs sostenible situa Laia Badia com una de les veus emergents a seguir en el disseny espanyol. La seva capacitat per connectar passat, present i futur a través de les seves peces aporta una dimensió conceptual que va més enllà de l’estètica.

A més, el seu enfocament optimista resulta especialment rellevant en un context marcat pel pessimisme. Davant la saturació de males notícies, la dissenyadora aposta per recuperar la il·lusió per un futur més verd i responsable.