La sanitat pública de Madrid lidera la valoració a Ceuta i Melilla

Madrid és el millor model de sanitat pública per a més del 40% dels melillencs i ceutins

La població de Ceuta i Melilla assenyala Madrid com la comunitat amb el millor model de sanitat pública d’Espanya. Així es desprèn de l’estudi realitzat per Ipsos, que recull les preferències de la ciutadania i les prioritats de millora del seu sistema.

Segons Ipsos, la Comunitat de Madrid és el principal referent d’excel·lència sanitària per a la població de totes dues ciutats autònomes. En concret, el 41% dels ciutadans de Ceuta i el 44% dels de Melilla assenyalen que la capital compta amb la millor sanitat pública d’Espanya, situant-la molt per davant de la resta de territoris.

Els ciutadans de Ceuta i Melilla també mencionen -encara que amb dades allunyades de la preferència per Madrid com a estàndard de qualitat sanitària- altres regions com Andalusia (23% a Ceuta i 40% a Melilla), Catalunya (35% a Ceuta i 32% a Melilla) o el País Basc (19% a Ceuta i 15% a Melilla).

Aquestes preferències es vinculen amb una percepció de major capacitat assistencial, eficiència organitzativa i millor funcionament del sistema sanitari. La bretxa percebuda pels ceutins i melillencs es manifesta en aspectes com l’accés a especialistes, la gestió de les llistes d’espera i la dotació de recursos humans.

MÉS PROFESSIONALS I MENYS LLISTES D’ESPERA

Per això, demanen una sèrie de mesures per evitar el col·lapse dels seus respectius sistemes sanitaris públics. La directora d’Opinió Pública d’Ipsos, Silvia Bravo, va indicar que “la principal prioritat assenyalada pel 70% dels ciutadans de Ceuta i de Melilla és el reforç de professionals sanitaris. Seguida de la reducció de les llistes d’espera i la millora de l’accés a l’atenció especialitzada. També demanen més inversió en tecnologia i una major cartera de serveis”.

Al carrer opinen que la “qualitat dels professionals és bona”. Però, com va explicar una senyora, “la quantitat que hi ha per poder cobrir les necessitats” de les dues ciutats, “es queda curta”. “Amb la qual cosa jo veig que el personal sanitari està molt saturat”, va indicar. Un senyor també va destacar que a tots els territoris hi ha problemes, però “potser aquí estem més endarrerits. No arribem al nivell que tenen ells”.

A aquesta percepció de recursos humans, s’hi suma la reducció de les llistes d’espera. Això és essencial per al 57% dels ciutadans de Ceuta i el 61% dels de Melilla, consolidant aquest factor com el principal termòmetre del funcionament del sistema sanitari públic i com un dels dèficits més crítics detectats per la població.

A més, la ciutadania subratlla la necessitat de facilitar l’accés a l’atenció especialitzada, una demanda expressada pel 34% dels ceutins i el 31% dels melillencs, per garantir un accés efectiu i àgil als serveis de major complexitat assistencial.

Altres mesures necessàries destacades pels ciutadans són l’increment de la inversió en noves tecnologies sanitàries (21% a Ceuta), la millora de la coordinació entre atenció primària i especialitzada (16% a Ceuta i 22% a Melilla), l’ampliació de la cartera de serveis (20% a Ceuta i 19% a Melilla), la millora de l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat (16% a Ceuta i 14% a Melilla) i l’augment del temps de consulta per pacient (16% a Ceuta i 13% a Melilla).

L’estudi sobre la ‘Percepció de la sanitat pública a Ceuta i Melilla’ ha estat realitzat per Ipsos mitjançant metodologia CATI (per telèfon), amb una mostra de 400 entrevistes representatives de la població major de 18 anys resident en ambdós llocs.