La intel·ligència artificial transforma les necessitats de connectivitat i capacitat de càlcul

L’avenç de la intel·ligència artificial està traslladant part del focus des dels algoritmes cap a les infraestructures que fan possible el seu desenvolupament. Experts, institucions europees i representants de la indústria coincideixen que l’expansió de la IA exigirà una combinació cada vegada més intensa de capacitat de computació, centres de dades, connectivitat avançada i processament distribuït de la informació.

La Comissió Europea ha situat aquesta qüestió entre les prioritats de la seva estratègia digital. Brussel·les considera que la combinació de ‘cloud’ i ‘edge computing’ serà essencial per a la pròxima generació de serveis digitals i s’ha fixat com a objectiu desplegar 10.000 nodes ‘edge’ altament segurs a la Unió Europea abans de 2030, a més d’elevar l’ús de tecnologies ‘cloud-edge’ entre les empreses europees.

La necessitat de reforçar les capacitats de computació també està darrere d’iniciatives com InvestAI, el programa europeu destinat a mobilitzar fins a 200.000 milions d’euros en inversions vinculades a la intel·ligència artificial. La iniciativa contempla la creació de gigafactories d’IA amb l’objectiu de proporcionar la capacitat de càlcul necessària per entrenar models avançats i desenvolupar aplicacions en àmbits estratègics per a l’economia europea.

La Comissió Europea destaca que la intel·ligència artificial no depèn únicament de la disponibilitat de models capaços de generar continguts o automatitzar processos. El seu desplegament requereix infraestructures capaces de moure, emmagatzemar, processar i protegir grans quantitats d’informació amb garanties de rendiment, seguretat i resiliència. Aquesta necessitat resulta especialment rellevant en aplicacions industrials, sistemes de manteniment predictiu, entorns sanitaris o infraestructures crítiques on la latència i la disponibilitat del servei són factors determinants.

La mateixa Comissió Europea ha vinculat el desenvolupament de la intel·ligència artificial amb la construcció de noves capacitats digitals. Dins del seu recent paquet de Sobirania Tecnològica, Brussel·les ha defensat l’enfortiment de la infraestructura europea en àmbits com ‘cloud’, centres de dades, intel·ligència artificial i semiconductors per reduir dependències externes i reforçar la competitivitat del continent.

En paral·lel, iniciatives com EuroStack sostenen que Europa necessita desenvolupar una cadena tecnològica pròpia que abasti des de les xarxes de connectivitat fins al ‘cloud’, la intel·ligència artificial i les plataformes digitals. Els seus promotors consideren que la capacitat per desplegar IA a gran escala dependrà no només del programari, sinó també de l’existència d’infraestructures estratègiques capaces de sostenir el creixement de l’economia digital.

Les necessitats de processament distribuït estan adquirint una importància especial en la digitalització industrial. Aplicacions com el control de qualitat en temps real, els bessons digitals, l’automatització de processos, l’anàlisi avançada de dades o el manteniment predictiu requereixen capacitat de computació pròxima a fàbriques, centres logístics o infraestructures operatives per reduir els temps de resposta i optimitzar l’eficiència dels processos.

En aquest context, les companyies tecnològiques i de telecomunicacions estan ampliant les seves capacitats d’infraestructura per respondre a aquestes noves demandes. Telefónica ha situat el desenvolupament de ‘cloud’, ‘edge computing’, connectivitat i ciberseguretat entre els elements necessaris per impulsar la sobirania digital i les aplicacions d’intel·ligència artificial. La companyia va completar recentment una xarxa de 17 nodes ‘edge’ a Espanya destinada a apropar capacitat de processament i emmagatzematge a empreses, administracions i nous casos d’ús digitals.