Els drets socials concentren la meitat de les més de 13.000 queixes rebudes pel Síndic el 2025

ACN Barcelona – El Síndic de Greuges ha registrat durant el 2025 més de 25.000 actuacions, el volum més alt de la història de la institució, amb 13.646 queixes, 11.428 consultes i 213 actuacions d’ofici, segons l’informe de l’any passat. Del total de queixes, per primer cop, més de la meitat estan relacionades amb els drets socials. En concret, les queixes sobre serveis socials pugen un 61,6%, les d’habitatge ho fan un 52,4%, les de salut un 43%, les d’infància i adolescència un 40,1% i les d’educació un 19,1%. Les de transport i mobilitat pugen un 51,6%, especialment per les relacionades amb Rodalies, que van ser 578, un 136% més que el 2024.
La síndica, Esther Giménez Salinas, ha denunciat l’excés de burocràcia en àmbits com la salut i l’educació i ha fet èmfasi en la “lentitud” de l’administració, per exemple, per gestionar prestacions. Per tot plegat, ha reivindicat una transformació de l’Administració.

Per exemple, ha apuntat que col·lectius com els docents, els metges o les infermeres es queixen del temps que han de dedicar a tasques burocràtiques i ha fet una reflexió per reduir aquestes càrregues.

Augmenten les queixes relacionades amb els drets socials

En concret, s’han rebut 13.646 queixes de persones i organitzacions (un 21,7 % més que l’any anterior). Aquest increment s’ha produït de manera molt significativa en matèries relacionades amb els drets socials. La lectura que fa la institució de l’augment és doble. D’una banda, ha explicat Salinas, és que hi ha més problemes, la majoria relacionats amb la “lentitud”. S’ha referit, per exemple, als ajuts a la dependència.

El document apunta que moltes persones susceptibles de rebre prestacions socials no les reben: prop del 60% de les persones en situació de privació material extrema no perceben l’ingrés mínim vital ni la renda garantida de ciutadania.

“És una mala gestió dels recursos”, ha assegurat la síndica. “Estem parlant de tramitació, no estem parlant que no hi ha diners, sinó de lentitud, burocràcia, atenció a la persona”, ha conclòs. D’altra banda, també ha atribuït l’augment a un increment de la confiança de les persones en la institució.

Així, l’informe apunta que malgrat l’esforç dels professionals, l’Administració no està garantint de manera suficient el dret a una bona administració, del qual depenen molts altres drets fonamentals.

Situació de “desbordament” i llistes d’espera

El Síndic alerta que tot i l’augment de recursos destinats a polítiques socials, ha crescut la pressió assistencial i la sensació de “desbordament” dels professionals dels serveis públics bàsics, com serveis socials bàsics, atenció primària de salut i centres educatius.

En el cas concret dels serveis socials, l’informe explica que tot i una conjuntura econòmica favorable, el nombre d’usuaris dels serveis socials d’atenció primària ha augmentat de manera sostinguda des del 2017 -un 20% aproximadament- fins a situar-se per sobre dels nivells registrats durant la crisi econòmica del període 2008-2013. Entre 2017 i 2025, el nombre de professionals dels serveis socials han augmentat gairebé un 30%, però aquests consideren que l’increment de recursos encara és insuficient.

Afegeix que en molts casos els procediments administratius continuen sent complexos i lents, cosa que es tradueix en retards en l’accés a drets i prestacions i l’increment de llistes d’espera. Posa d’exemples l’increment d’un 4% dels pacients que esperen una intervenció quirúrgica, amb una espera mitjana de prop de cinc mesos, i un 8% més que esperen una prova diagnòstica. També han pujat, un 7%, les persones que esperen una plaça en una residència per a la gent gran (un any i mig d’espera), un 10,4% en serveis residencials per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental (més de tres anys i mig) i un 6% pel que fa als serveis per a persones amb discapacitat (més de cinc anys d’espera).

L’informe carrega contra el fet que prop de 5.000 persones amb discapacitat i més de 2.000 persones amb malaltia mental estiguin en llista d’espera per accedir a un servei residencial, amb una espera de més de cinc i tres anys, respectivament.

En l’àmbit dels serveis socials, els temps de tramitació de les principals prestacions socials també han augmentat: per a la renda garantida de ciutadania (RGC) han passat de 76 a 122 dies, i per als ajuts de dependència, de 271 a 277 dies. 

Protecció a la infància

Un cop més, el Síndic carrega contra el sistema de protecció de menors. En concret, afirma que no es pot normalitzar que prop de 300 infants tutelats menors de sis anys visquin en centres residencials. En aquest sentit, Salinas ha apuntat que si el nombre de famílies acollidores no creix cal canviar el sistema i ha apuntat que hi ha altres fórmules que podrien ajudar a treure infants de les institucions.

S’ha referit, per exemple, a famílies professionals o persones soles perquè els infants estiguin en un lloc fix i tinguin una persona de referència. La institució també ha apuntat que rep queixes de famílies acollidores que denuncien la manca de suport de l’Administració durant el procés i ha posat sobre la taula la cerca de solucions per fer les coses “d’una manera diferent” que defugi la dicotomia entre centres o famílies acollidores. 

Preguntada per si hi ha hagut una millora des de la reformulació de la DGAIA en la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), Salinas ha dit que com a mínim no amb les xifres que ells tenen. També ha apuntat que una de les peticions és que prop del 40% a qui se’ls retira la tutela és més per pobresa o negligència que no per situacions “doloses”. Així, Salinas també ha indicat que es podrien prevenir alguns casos de desemparament amb algun tipus d’ajut. La síndica ha admès que la conselleria de Drets Socials ha manifestat la voluntat de treballar més amb les famílies, però ha indicat que a la pràctica encara no s’ha notat.

Transformació de l’Administració

Salinas alerta que l’Administració ha arribat a un “final de cicle” i que fa falta una transformació important. La síndica ha demanat un “gran acord de país” per transformar l’Administració, renovar-la i fer-la més eficient per canviar aquelles coses que no funcionen, com la lentitud i l’excés de burocràcia.

L’informe afirma que una evidència d’aquesta situació és la lentitud amb què avancen les grans transformacions. Menciona per exemple que la finestreta única en l’àmbit de serveis socials encara no s’ha creat, tot i estar prevista per al 2025. Afegeix que falta un impuls per desplegar les energies renovables o per promoure un parc d’habitatge social estable i per atendre situacions d’emergència residencial.

A més, planteja que els elements organitzatius passen per davant de l’interès general. Posa com a exemple el fet que processos d’estabilització i concursos de trasllats hagin deixat molts equips sense prou efectius o sense personal amb formació especialitzada. Entre d’altres, situa que s’han vist afectats per aquestes situacions centres educatius d’elevada complexitat, serveis de protecció a la infància i la gestió de la renda garantida de ciutadania.