El Pony Pisador: “Sempre hi haurà gent que necessitarà una cosa més que l’hamburguesa del McDonald’s musical”

ACN Barcelona – El Pony Pisador té dos projectes: El Pony Gran, que és l’habitual del grup, i El Pony Menut destinat a un públic familiar. El grup publica ‘Vatua l’Olla!’ (Guspira Records), el seu primer disc destinat precisament al segon projecte més familiar. El grup explica que a través del nou disc volen anar diferenciant més aquests dos projectes a nivell musical. En una entrevista amb l’ACN, Ramon Anglada, guitarra, acordió i veu d’El Pony Pisador, creu que s’han convertit “en un refugi per a la gent que no vol renunciar a que la música en un escenari estigui tocada en directe”. Anglada afegeix que “sempre hi haurà qui necessitarà una cosa més que l’hamburguesa del McDonald’s musical empaquetada que et donen els mitjans”.
Fa un parell d’anys que el grup va començar el projecte d’El Pony Menut perquè hi havia una demanda per part de promotors i públic de fer concerts per a públic familiar. A la gent, apunta Anglada, li agradava venir amb les seves famílies a les seves actuacions. En aquest darrer any, la proposta ha començat a ser un gruix important dels seus ingressos.

En aquest context, es van adonar que el concert destinat a públic familiar “potser coixejava una mica i era una mena de versió adaptada” del que fan habitualment com a Pony Pisador. Per això van decidir fer-ne un disc en el qual tota la música estigui pensada per funcionar en un espectacle i generar vincle amb el públic familiar. “I no és tant fer música per a nens com música per a totes les edats”, aclareix. “Defensem moralment que passar-s’ho bé en un concert no hauria de ser patrimoni exclusiu de gent jove que pot estar de festa fins a les sis del matí”. Destaca que han fet concerts en festes majors amb gent de totes les edats i tothom s’ho passa bé a la seva manera convivint en el seu espai.

El grup considera que a través d’aquest àlbum volen anar diferenciant més els dos projectes a nivell musical. El procés en general del disc, explica, prové de trucs que han dut a terme en directe i idees musicals suggeridores a nivell d’harmonies i ritmes.

El disc parteix de la voluntat de crear cançons simpàtiques, lúdiques i accessibles, però defugint dels tòpics “infantils”. Per donar forma a les cançons, El Pony Pisador ha posat so a trens de vapor, orgues de fira, el món del circ, dels pirates i les cançons marineres. Com explica el grup, aquests universos s’entrellacen amb bromes i referències a la ciència i la història, reforçades per recursos sonors que evoquen clarament cada ambient.

Musicalment, hi ha molta presència del bluegrass i el swing, estils habituals en el llenguatge de la banda. També hi té un pes important la cançó narrativa, present en peces com ‘Tonada encantada’, concebuda com un conte en vers.

Al disc hi cap des d”Un viatge en aquest tren’, una cançó bluegrass inspirada en els trens de vapor, amb una lectura humorística sobre un trajecte ple d’incidències; ‘La paradeta dels núvols’, que recrea una fira de principis del segle XX on es venen núvols de sucre científicament rigorosos, i ‘Xup Xup’, una cançó autoexplicativa de com es fa una cançó amb forma de recepta musical i sonoritat swing.

El cantant assenyala que el públic familiar és menys demandant a nivell tècnic. “La gent quan ve a un concert amb els seus fills vol saber-se les cançons i que tinguin unes tornades que siguin boniques”. Admet que no necessiten un tram instrumental de vuit minuts amb molts canvis de compàs ni focs artificials de la tècnica.

Als concerts d’aquest espectacle a més de les cançons del disc, introdueixen algunes peces d’El Pony Gran. Explica que la idea és que El Pony Gran pugui ser “una mica més sofisticat, que artísticament tingui un llenguatge que no sigui tant ABC”.

Creu que en essència tant el projecte familiar com l’habitual del grup és el mateix. “Som nosaltres i ens agrada barrejar idees i traslladar-les al nostre imaginari i a la nostra visió del món que té molt a veure amb la col·lectivitat i de l’esperit de festa major, de tothom ballant tots junts”. Anglada assegura que “El Pony Menut està més pensat pel públic” i al Pony Gran pensen més en ells mateixos.

El guitarra, acordió i veu de la banda creu que s’han convertit “en un refugi per a la gent que no vol renunciar que la música en un escenari estigui tocada en directe ni a sentir que hi ha una connexió real entre el públic”. Opina que “en molts dels espectacles mainstream que es fan ara, que són música pregravada, una persona hi canta a sobre i hi ha moltes llums i molts làsers. És un passi de models i un espectacle que només serveix per dir que hi has estat i generar aquest feedback de xarxes socials”.

Anglada opina que “sempre hi haurà gent que necessitarà una cosa més que l’hamburguesa del McDonald’s musical empaquetada que et donen els mitjans. A Catalunya ens sentim molt especials en general, però és el mateix, per molt que cantin en català, és l’hamburguesa del McDonald’s”, afegeix.

Videoclips

Els videoclips, amb gags visuals, humor i referències a la cultura popular, han estat realitzats per Adrià Gonzàlez Pintamones, col·laborador habitual del grup en peces com ‘La noble vila de Su’, ‘Tot és part de ser un pirata’ o ‘La confraria del menhir’. La mescla del disc és de Mario Patiño (L’Atlàntida Estudi) i el mastering, com és habitual, de Ferran Conangla.