El 84% de dones amb càncer de mama precoç HR+/HER2- temen tornar a patir-lo

El risc de recaiguda és la principal preocupació sobre el futur per al 84% de les pacients amb càncer de mama precoç HR+/HER2-

La por a una possible recaiguda és la principal preocupació sobre el futur per al 84% de les dones amb càncer de mama precoç HR+/HER2-, segons revela l’estudi ‘ImpOrta. Experiència assistencial i impacte del càncer de mama precoç des de la perspectiva de les pacients’.

El treball, promogut per la Federació Espanyola de Càncer de Mama (Fecma), la Fundació Actitud Frente al Càncer, SOLTI, GEICAM, la Societat Espanyola d’Infermeria Oncològica (SEEO) i Novartis, recull la veu de dones amb càncer de mama precoç HR+/HER2- sotmeses a cirurgia i tractament adjuvant, que s’administra després de la cirurgia per eliminar possibles cèl·lules tumorals i reduir el risc de recaiguda.

El càncer de mama afecta cada any més de 38.000 dones a Espanya i, segons les darreres dades de la SEOM, el 2026 es diagnosticaran més de 8.000 càncers en adults joves, dels quals un de cada cinc serà de mama. Tot i els avenços en el tractament, dues de cada tres pacients diagnosticades amb càncer de mama precoç HR+/HER2- en estadis II i III continuen tenint risc que el càncer torni a aparèixer a llarg termini. “En molts casos, aquesta recaiguda es manifesta com a malaltia metastàtica, amb un deteriorament marcat de la qualitat de vida i la necessitat de tractaments prolongats”, afirma la doctora Natalia Chavarría Piudo, associada del Grup espanyol d’investigació en càncer de mama, GEICAM, oncòloga mèdica del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Jerez de la Frontera.

L’abordatge del càncer de mama precoç no sempre acaba amb la cirurgia, ja que moltes pacients reben durant anys tractaments adjuvants, que són fonamentals, però poden provocar efectes secundaris, la qual cosa pot afectar a l’adherència i a la qualitat de vida. En els darrers anys, nous enfocaments en medicina de precisió han demostrat una reducció més gran del risc de recaiguda, essent necessari incorporar aquestes innovacions al sistema de salut per millorar la protecció i el benestar de les pacients.

“Els avenços en medicina personalitzada i biomarcadors ajuden a adaptar els tractaments a cada cas, evitant teràpies innecessàries i els seus efectes secundaris, sense comprometre’n l’eficàcia”, va assenyalar la doctora Elena Galve, membre de la junta directiva de SOLTI i oncòloga mèdica del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari de Basurto. “El retard o la manca d’accés a la innovació terapèutica en l’àmbit del càncer de mama precoç implica perdre l’oportunitat de rebre tractaments que poden evitar la recaiguda en pacients d’alt risc, la qual cosa suposa un augment a llarg termini de malalties avançades, metastàtiques i incurables”.

L’estudi ‘ImpOrta’ posa de manifest importants necessitats no cobertes, especialment en relació amb el suport emocional, la informació sobre el risc de recaiguda i l’adherència als tractaments adjuvants. La salut emocional i la qualitat de vida general destaquen com les dimensions amb més impacte percebut, seguides de les relacions de parella, la imatge corporal i les finances. “La caiguda del cabell i les cicatrius em van fer sentir incòmoda amb el meu cos. Em miro al mirall i no em reconec, cosa que afecta com em sento amb mi mateixa”, explica una de les participants a l’estudi. Conchi Biurrun, representant de la Federació Espanyola de Càncer de Mama Fecma i pacient de càncer de mama, afirma que “el càncer de mama afecta les pacients en molts sentits: significa una aturada per un temps indeterminat, amb la certesa que res tornarà a ser igual”.

El 95% de les pacients experimenta preocupació, angoixa o por, el 93% inseguretat o incertesa i el 90% tristesa. Tot i que aquestes emocions evolucionen al llarg del procés, la por que el càncer reaparegui persisteix fins i tot després de la cirurgia i el tractament adjuvant. Així mateix, més de la meitat de les pacients enquestades considera que no rep prou informació sobre el seu risc de recaiguda, fet que podria estar relacionat amb la complexitat de la informació, la manera com es transmet o les dificultats de comprensió en un moment de càrrega emocional elevada.

“El principal repte que s’enfronta una pacient amb càncer de mama en estadi precoç, un cop superada la primera fase del tractament adjuvant, és evitar la recaiguda de la malaltia”, va subratllar la doctora Ana Casas, oncòloga mèdica del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío, pacient de càncer de mama, fundadora i presidenta de la Fundació Actitud Frente al Cáncer (AFC). “El més important és transmetre aquesta informació a les pacients sense generar por. Es tracta de facilitar una informació molt valuosa que els permeti ser conscients del seu risc per afavorir l’adherència terapèutica”, va afegir.