Així actuava el lladre dels pàrquings de Lleida

La investigació va començar després que en pocs dies s’acumulessin una dotzena de denúncies en un mateix pàrquing

Una successió de robatoris en cotxes aparcats dins de garatges comunitaris va posar en alerta els Mossos d’Esquadra a Lleida a principis del mes de juliol. Diferents veïns d’un gran bloc situat a l’entorn del passeig Onze de Setembre i el carrer de Mart van començar a denunciar que algú havia accedit a l’aparcament privat de l’edifici i havia saquejat diversos vehicles. La concentració dels casos en un període molt curt de temps i en una mateixa ubicació va fer pensar des del principi que els fets podien estar relacionats i que una sola persona podia estar actuant de manera repetida.

Una investigació complexa

En qüestió de pocs dies, els investigadors van arribar a comptabilitzar fins a dotze denúncies per robatoris a l’interior de vehicles en aquest aparcament comunitari de Lleida. Els agents van començar a recopilar informació dels afectats per determinar com havia entrat l’autor al recinte, quins cotxes havia escollit i quin sistema havia utilitzat per poder accedir al seu interior.

Un dels elements que inicialment semblava que podia ser determinant eren les càmeres de videovigilància instal·lades a l’aparcament. Els Mossos van revisar les gravacions disponibles amb l’objectiu d’obtenir una imatge prou clara de la persona que apareixia al pàrquing durant els períodes en què s’havien produït els robatoris. Tot i això, les primeres imatges no van permetre identificar amb garanties l’autor.

Aquesta circumstància no va impedir que la investigació continués. La policia va elaborar una descripció de l’home sospitós i la va distribuir entre els agents que treballaven habitualment a Lleida. L’objectiu era que les patrulles poguessin detectar-lo si el veien pels carrers de la zona o en altres punts de la ciutat.

Dies després es va produir un primer gir important. Uns policies que es trobaven fora de servei van veure en un carrer pròxim al primer aparcament investigat un home que coincidia considerablement amb la descripció del sospitós. Els agents van comunicar immediatament la situació als seus companys i una patrulla uniformada es va desplaçar fins al lloc.

Les primeres proves

Els policies van identificar l’individu i van comprovar que ja disposava d’antecedents relacionats amb robatoris. Durant les comprovacions també van localitzar dos elements que van incrementar les sospites dels investigadors. D’una banda, duia una eina susceptible de ser utilitzada per trencar els vidres dels vehicles i, de l’altra, tenia un comandament a distància que permetia obrir precisament la porta del pàrquing comunitari on s’havien registrat els primers assalts.

La troballa del comandament era especialment rellevant perquè podia explicar com una persona aliena a la comunitat havia aconseguit entrar repetidament en un aparcament que, en principi, estava reservat als residents de l’edifici i als usuaris autoritzats. Els Mossos van intervenir tant aquesta peça com l’eina que portava l’home per continuar fent comprovacions.

Malgrat les sospites, en aquell moment els agents no disposaven de proves suficients per atribuir-li directament els robatoris denunciats. L’home no portava cap dels objectes que constaven com a sostrets dels vehicles i les primeres gravacions de videovigilància no havien permès identificar-lo inequívocament. Per aquest motiu, aquella identificació al carrer no va acabar inicialment amb una detenció relacionada amb aquests fets.

La intervenció policial, però, va tenir una conseqüència immediata. A partir d’aquell moment van deixar de registrar-se robatoris al primer aparcament investigat. Els Mossos van mantenir obertes les diligències i van continuar treballant per reunir indicis que permetessin establir una relació directa entre el sospitós i els diferents vehicles assaltats.

La investigació va adquirir una nova dimensió quan es van detectar incidents similars en un altre punt de Lleida. En aquesta ocasió, tres vehicles més van ser objecte de robatori en un aparcament comunitari d’un edifici del carrer Pius XII. El sistema utilitzat i les circumstàncies dels fets van fer que els agents estudiessin una possible connexió amb la primera sèrie d’assalts.

Noves imatges clau

A diferència del que havia passat amb les primeres gravacions, les càmeres de seguretat d’aquest segon aparcament van proporcionar imatges més útils per als investigadors. La policia va poder analitzar-les i relacionar la persona enregistrada amb el mateix home que havia estat identificat anteriorment prop del primer garatge.

D’aquesta manera, les peces que s’havien anat acumulant durant la investigació van començar a encaixar: la descripció física del sospitós, la seva presència a la zona, l’eina que portava quan va ser identificat, el comandament d’accés al primer pàrquing i, finalment, les noves imatges obtingudes al carrer Pius XII.

Detenció a Lleida

Les imatges obtingudes en el segon aparcament van acabar proporcionant als investigadors els indicis que necessitaven per avançar definitivament en el cas. Els Mossos van poder confirmar que el sospitós observat a les gravacions era el mateix home que els agents havien identificat dies abans i al qual havien intervingut l’eina i el comandament del primer garatge.

Finalment, els Mossos d’Esquadra van detenir el 3 d’agost a la plaça del Dipòsit de Lleida un home de 44 anys, investigat per la successió de robatoris a l’interior de vehicles estacionats en aparcaments comunitaris. La investigació havia començat després de les dotze denúncies registrades al garatge situat entre el passeig Onze de Setembre i el carrer de Mart i havia continuat després de tres nous robatoris al pàrquing d’un edifici del carrer Pius XII. Les imatges de videovigilància d’aquest segon recinte van permetre, finalment, reforçar la identificació del sospitós i culminar les actuacions policials amb la seva detenció.